dilluns, 21 d’abril del 2008


Camí de sol
Per les rutes amigues,
unes formigues.

Mai que hi pensi
si me'n fa, de por
el silenci.

Hores de cendra...
Les hores dels amics
no es fan pas velles.

Busco camins
en l'atzar i en els somnis
faig laberints.

A l'aire, nu
amb llum de lluna
i una mica de tu .

El meu mar
ple de goig ,
de fantasia, de tu també.

Tot aquest vel
cosit amb els records ,
ès el meu cel

Xiprers gegants alcen
sortidors verds
Dins llums d'hivern.

Plan de fangs,
quan arribi l'abril ,
mar de maragdes .

Rera les llums
de l'ametlleren cascada ,
la tarda cau.

Estimo el negre ,
aquest amb què ara et dic
"amo la nit" .
La immensa dona
que retorna les
vides amara els camps.

Pomers florits
en capitell i pati ,
mil primaveres .

S'ha fos la llum ,
i la nit m'ha posat
barba estrellada.

Llac fosc la nit , com cascada sens cant caigué la llum



dijous, 17 d’abril del 2008

L'amor en el
llac blau mel vas
robar

bec l'ocell
que ha mort
al meu costat

A sant jordi
una rosa hi ha
o un llibre per llegir

La llum de la lluna
es blava per el relex
del mar

No m'atraparas
perque ara em tocaa mi
agafarte a tu

s'ha fosc la llum
perque algun la d'esenxufat
amb el dit

vec vinya
per quedarme
malament







dimecres, 9 d’abril del 2008

La pell del violí


UN DIA QUALSEVOL

Un dia qualsevol foradaré la terra
i em faré un clot profund,
perquè la mort m'arreplegui dempeus,
reptador, temerari.
Suportaré tossudament la pluja
i arrelaré en el fang de mi mateix.
Quiti de mots, em bastarà l'alè
per afirmar una presència
d'estricte vegetal.
L'ossada que em sustenta
s'endurirà fins a esdevenir roca
i clamaré, amb els ulls esbatanats,
contra els temps venidors
i llur insaciable corruptela.
Alliberat de tota turpitud,
sense seguici d'ombra,
no giraré mai més el cap
per mirar enrera.